L'espài de la Bassa
L'espai de la Bassa, ubicat al final del carrer de la Font, és una zona que agrupa la font, els safaretjos i l'antic col·lector d'aigües residuals. així com el terreny que l'envolta dedicat a l'horta. El nom de la Bassa ja es troba documentat en un capbreu d'inicis del segle XVII, ja que diverses persones volien beneficiar-se de la seva aigua. L'aigua ha estat sempre un bé preuat i més quan no se'n té fàcil accés.
En padrar del 1842 el primer en què els carrers del Pla ja porten nom, el que era conegut com a camí de l'era o partida dels horts passa a anomenar-se carrer de la Font. Senyal que el carrer portava a una font, o al menys a una surgència d'aigua, i segurament una bassa que la recollia. Fins no fa gaires anys, l'aigua que brollava d'aquesta font servia per regar una gran quantitat d'horts que s'estenien fins a la llera del torrent.
Afinals del segle XIX, començaments del XX, és quant es construeixen els safaretjos, popularment coneguts com la Bassa. No se sap amb exactitud la data de la seva construcció. però el 1913 ja estan documentats. Aquests van aparèixer per la creixent preocupació que hi havia per la higiene personal de la població. Aleshores les cases no disposaven d'aigua corrent i molt poques tenien pou. Això va fer que molts ajuntaments posessin a l'abast de la població llocs on poder rendir la roba. A les localitats més grans també van sortir safaretjos on, pagant una certa quantitat, la gent tenia dret a rentar-hi la roba.
Un safareig necessita alimentar-se duna corrent daigua que garanteixi el moviment i la renovació, per facilitar el procés de neteja de laigua. La font del carrer de la Font complia aquesta funció amb escreix.
Josep Guitart Bruna
El Pla del Penedès, octubre 2022
A data d'avui
Els safaretjos constaven de dues basses: una primera que servia per rendir amb una part destinada a la roba de malalts i difunts i una segona que hi havia a parar l'aigua sobrera, la que se sobreixia de la primera degut al cabdal d'aigua que entrava.
Aquesta darrera també tenia la finalitat de regar els horts del voltant, molts dels quals disposaven de pous. Avui s'anomena cultura de l'aprofitament i la reutilització de l'aigua. Així, doncs, l'espai de la Bassa era un lloc ric amb aigua.
L'espai de la Bassa serà un lloc clau del Pla del Penedès a la primera meitat del segle XX. Va tenir un paper important en el desenvolupament de les condicions higièniques i sanitàries. Per altra banda, esdevindrà un punt de trobada i sociliatció de la població femenina i un lloc de treball on fer petar la xerrada i tafanejar tot rentant la roba, el que s'anomena fer safareig.
Cal tenir en compte que en aquella època es va poder avestir d'aigua, la població del Pla del Penedès dependia dels pous, als quals no tenia accés; dos fons comuns situades una a lesglésia i laltra a lajuntament , i les fonts naturals del carrer Font i Font de lEsteve (apartat del poble). No va ser fins l'any 1949-50 que l'ajuntament va portar aigua al potable per obrir vuit fons a diferents indrets del poble. L'any 1959 es van construir les clavegueres, les aigües residuals d'aquestes, es recollien en un col·lector proper a la Bassa. I a la dècada de 1960, va començar a entrar l'aigua potable a les cases. Aquests fets i la modernització de les cases propiciaran la pèrdua d'utilitat de la Bassa ia la llarga el seu oblit.
Josep Guitart Bruna
El Pla del Penedès, octubre 2022