L'Aguilera, El Pla del Penedès

Estil/època:  Medieval Modern, Renaixement Contemporani, Historicista Popular

Segle XIV-XXI 

Masia, d´origen medieval i amb reformes d´època contemporània, i conjunt d´edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII.
L'Aguilera és un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit. Dista del poble del Pla aproximadament 1 kilòmetre i s'hi accedeix per una pista, camí de l'Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153.
Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que s'adossa per l'oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers ia usos agraris, situats de forma alineada al nord de l'edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tancs, amb diversos portals d'accés, dels quals destaca el baluard que protegeix el front del davant, principal de la hisenda, situat al sud.
L'edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L'aspecte de l'edifici és indubtablement el d'un casal senyorial imponent, acrescut per la solemne torre defensiva. L'aspecte de l'immoble és d'una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum compren planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d'obertures.
L'accés principal se situa al segon eix d'obertures des de l'est. Es tracta d'un portal adovellat, d'arc de mig punt, amb l'angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d'adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d'estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l'ampit de la segona finestra i l'accés a l'edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L'escut té borrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la fachada.
La torre defensiva se situa a l'oest de l'edifici, avançada pràcticament al front de façana; només s'adossa a l'edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d'uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L'aspecte de la torre és d'estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d'arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la qual arrenquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres.
La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la Mare de Déu del Roser, amb el portal situat al lateral est. És d'estil renaixentista, motllurat, amb un círcle a la linda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul ia l'esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o poc abans. Segons Salvador Llorac es té notícies des d'inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostres de l'interior són de volta de nervis.